Kavafis l'any 1900. | |
Nom original | (el) Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 29 abril 1863 Alexandria (Egipte) |
Mort | 29 abril 1933 (70 anys) Alexandria (Egipte) |
Causa de mort | càncer de laringe |
Residència | Alexandria |
Nacionalitat | Grècia |
Es coneix per | Poesia homoeròtica, Poesia històrica |
Activitat | |
Lloc de treball | Liverpool |
Ocupació | Poeta, funcionari, periodista |
Obra | |
Obres destacables Ítaca, Esperant els bàrbars, Déu abandona Antoni | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Pares | Petros Ioannes i Xaríkleia Fotiádi |
Konstandinos Petru Kavafis (grec: Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης, transliterat també com a Cavafis, Cavafy o Kavaphes) (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) va ser un poeta en llengua grega,[1] una de les figures literàries més importants del segle xx i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.[2]
Va treballar com a periodista i com a funcionari, i va publicar relativament poc en vida, tot i que després de la seva mort la seva obra va cobrar gradualment influència.
A la seva obra poètica, d'extensió limitada i única pel seu to; hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l'evocació tèrbola i constant dels amors prohibits i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne.[3] Alhora també hi sobresurt la mitificació de la ciutat d'Alexandria, últim testimoniatge d'un hel·lenisme que s’enfonsa sense que la nissaga grega, hereva també del gloriós passat bizantí, pugui evitar-ho.[3]
La seva atípica temàtica, fortament urbana i introspectiva, i sense embuts sobre l'orientació homosexual del poeta, van demorar la seva acceptació, encara que la dècada de 1960 el va convertir en una icona de la cultura gai.